Adéu, estimada mare.

| 2014/05/30 | Comments (2)
amama Loli

De negro, sentada en el centro, Lolita Mondragón, a su lado también de negro, mi amama Nieves Sanchez. La foto fue tomada por el fotógrafo nazi, Erich Andress, y fue recuperada del archivo de Berlin, por el grupo por la memoria histórica Elgoibar1936

Agur ama maitia.

Sempre m’ha capficat l’afany amb què el nostre inoblidable Ion Idigoras es referia a ell mateix com el fill de la Juanita Gerrikabeitia. Crec sincerament que, amb aquesta actitud, el nostre Ion volia retre homenatge a la seva mare i posar de manifest que el 99% dels aplaudiments, lloances i agraïments que el nostre Poble li dedicava pertanyien més a la seva mare i a la seva família que a ell mateix.   El meu sempre inoblidable Ion segur que voldria que repetís que, davant de l’afirmació que darrere de qualsevol suposat gran home hi ha sempre una gran dona, a nosaltres ens agradava més afirmar que darrere els generosament considerats militants i persones dignes d’una moderada admiració processada per gent que no coneixien, sí que hi havia sempre una dona i una família sorprenents.

Per això, avui vull parlar-vos com el fill de la Lolita Mondragón, la meva ama. Enmig de la tristesa vull compartir amb vosaltres un passatge de la seva vida que mai oblidaré: quan només tenia quatre o cinc anys, va viatjar amb la seva mare (la meva amama Nieves) al penal del Dueso on estava empresonat el meu oncle Fidel, després de ser capturat per les tropes feixistes. I és obvi que parlo de tropes feixistes perquè faig referència a un episodi dels anys 40. És evident que avui no els anomenaria així, sinó tropes demòcrates de tota la vida. La meva mare sempre recordava que, quan van entrar al Penal, els van avisar que només podrien parlar en espanyol i que va trobar tots els presos ajaguts i apilats a terra. En el moment en què la meva àvia es va apropar, amb llàgrimes als ulls, al seu fill, la meva mare li va preguntar: tu ets el meu germà?… I li va fer un petó.

Avui, gairebé 80 anys més tard, m’he pogut acomiadar de la meva mare durant una visita d’una hora a l’Hospital de Mendaro. Ha estat molt dur, trist, però també inoblidable. Ens hem fets petons i acaronat com mai no havíem fet… Només puc definir l’atmosfera com ho faria Kant: d’una bellesa sublim… Fins i tot he cregut veure dins de l’habitació les papallones que acompanyaven el personatge d’un altre dels grans com García Márquez, allà, a les terres de Macondo.   Avui, 80 anys després de visitar el seu germà anarco-comunista al Dueso, la meva ama s’ha acomiadat de mi estant captiu a Logronyo, mentre Rafa Diez i Isma Arrieta… segueixen passejant per aquell maleït Penal de Cantàbria, i altres centenars de compatriotes ho fan en desenes de Penals del Estat Espanyol i Francès.   No ho vull negar. Avui sento dolor, ràbia i impotència. Ara, el més fàcil, el que   seria comprensible humanament és deixar-se arrossegar cap a l’abisme de les apel·lacions al rancor, a l’odi o al greuge comparatiu… Però ni tot el dolor del món aconseguirà emboirar-me la raó.

No, també en això som i hem de ser diferents… Perquè com va dir el Che, als revolucionaris ens guien grans i profunds sentiments d’amor envers el gènere humà. I jo, a més a més d’intentar ser un aprenent de revolucionari, només vaig rebre l’amor de la meva mare, en qui mai deixaré de pensar mentre estigui viu. I també per ella i per tots els aita i ama (com els del Xabier, Garratz, Txoritxu, Santi, Gari…) que van morir sense veure els seus fills o filles lliures en una Euskal Herria lliure. Plantarem un cirerer al costat de les seves cendres, en la Terra Basca. Perquè, malgrat tot, ja és temps de cireres! Li ho dec a la Lolita Mondragón, a la meva ama maitia, a la meva mare estimada, a qui li dec la vida… Per això, l’any vinent les cireres seran més roges a Euskal Herria.

Eskerrik asko, Ama.   Gràcies, Mare.

Tags: , , ,

Category: Catalan

About arnaldo: Arnaldo Otegi Mondragon 1958ko uztailaren 6an Elgoibarren (Gipuzkoa) jaiotako politikari abertzale eta marxista. Arnaldo Otegi Mondragon (Elgóibar, 6 de julio de 1958) es un político de ideología independentista vasca y marxista. Arnaldo Otegi Mondragón (born 6 July 1958) is a Basque politician and spokesman for the Abertzale Basque separatist party Batasuna. In October 2009 he was arrested again for attempting to put Batasuna back together. Arnaldo Otegi est un politique basque, militant indépendantiste basque. Il est le porte-parole de Batasuna. (6 juillet 1958 à Elgoibar). View author profile.

Comments (2)

Trackback URL | Comments RSS Feed

  1. Joan Grané says:

    Què gran ets Arnaldo! Ets molt més gran que la inmensa injustícia que aquest malaït Estat està perpetrant, com a venjança, en la teva persona, en la de tota la teva família i en la de tots els teus amics i simpatitzants.
    Tot el meu recolçament servirà de molt poc, però sé que un dia aixecaré la meva copa de cava per brindar a la teva salut, per la teva lliberetat i, quí ho sap, si més aviat del què molts es pensen, també per celebrar el nombrament del nou Lehendakari d’un Esuskadi lliure i en pau caminant cap a la independència total.
    Molta força i salut per resistir tanta injustícia.
    Gràcies per el teu exemple.
    Una abraçada.

  2. oriol3373 says:

    Ànims i Força!

    Free 8719600510

Leave a Reply




If you want a picture to show with your comment, go get a Gravatar.