Otegi 555

| 2014/07/03 | Comments (0)
Articulo Original aquí

Arnaldo Otegi tindrà 55 anys fins el dia 6 de juliol, però a l’octubre li caurà un altre 5: els cinc anys que farà que compleix condemna.

El seu aniversari, la festiva vigília de San Fermín, patró de la Iruña capital històrica del País Basc, Arnaldo Otegi no serà allà, al costat dels seus amics navarresos, Pernando Barrena, Txelui Moreno… Miren Zabaleta, que és a la presó pel mateix sumari Bateragune que ell! Ni amb els amics que de tot Euskal Herria es desplacen a la celebració, començant pel Diputat General de Guipúscoa, Martín Garitano, que no se la perd mai. Tampoc no serà a Elgoibar, a casa seva, amb la seva família. Seguirà a la presó! Seguirà a la presó?

La diferència entre l’exclamació i la interrogació és semiologia substancial, i entre una i altra, la lògica, la raó i la justícia: Arnaldo Otegi no hauria d’estar cinc anys a la presó, no tant perquè hagi complert la pena preceptiva per sortir-ne segons la reglamentació penitenciaria, sinó perquè no hi hauria d’haver entrat mai.

És una contradictio in terminis que un dels polítics que més ha fet per la pau, perquè ETA posés fi a cicle violent, sigui a la presó exactament en raó de tot el contrari. El viatge al final de la violència és iniciàtic, és el literari de Céline i el musical de Schubert, i té també molt de filosòfic, la disciplina acadèmica d’Otegi, que a més a més d’èuscar sap llatí, com els seus mil·lenaris avantpassats que tanmateix no van deixar morir la seva llengua ni per fer-se romans ni després per fer-se espanyols. D’aquí la llatinada simbòlica que inicia el paràgraf.

El viatge al final de la violència ha passat per moltes estacions, una d’elles la Pamplona que aquests dies sortirà al carrer i a totes les televisions del món gràcies a l’interès americà de Hemingway i Welles. A la vella Iruña, cantada també pel bellíssim català de Salvador Espriu, Arnaldo Otegi va anunciar el primer tram d’aquell procés; la gran treva de Lizarra-Garazi que va obrir el camí. Va ser una roda de premsa a l’Hotel Tres Reyes, en acabat vaig entrevistar-lo allà mateix, i Joan Tapia se la va jugar donant-li portada a La Vanguardia, diumenge, 20 de setembre de 1998, tres dies després d’aquella primera interrupció llarga de la pressió armada; el Govern del PP el va renyar, i l’Arnaldo ens ho va agrair, en un àpat distès. Un diari de referència donava veu al que sabia positivament que era un dels homes de la pau. Fa dos anys el vaig tornar a entrevistar, ja empresonat, al diari Ara, i transmetia el mateix missatge: l’aposta per les vies democràtiques és irreversible.

Aquella primera entrevista va donar per molt, i entre la primera i l’última entrevista, anys i escenaris tan diversos… Vam acabar parlant del bé i del mal, de filosofia de la ciència, la seva especialitat, i de teoria de les religions, la seva passió intel·lectual, de la seva vida, de lectures i futbol… I molt i molt d’ETA i del paper històric que havia de fer l’esquerra abertzale agafant el protagonisme de la reivindicació independentista per expressions exclusivament democràtiques; i vam parlar sense embuts de les víctimes.

A la última entrevista vam tornar a parlar de la via política que havien obert i va anticipar que ETA i l’esquerra independentista del que havia estat el seu entorn, tindrien gestos importants de reconeixement del dany i el dolor causat, com així van fer. Arnaldo Otegi va succeir Jon Idígoras com a portaveu d’Herri Batasuna i va ser la seva generació la que va fer el salt qualitatiu; ni Jon Idígoras ni Arnaldo Otegi em van enganyar mai en el que em deien que passaria.

La fi de la violència és un número complex que no es pot entendre ni en base decimal ni tan sols com una suma perquè és més una integral. No és de cap manera la derrota d’ETA que, per seguir en la dialèctica de les contradiccions, esgrimeix o més aviat floreja la dreta espanyola, que anàlogament no para d’atribuir a ETA tot allò que se’ls escapa pels flancs de l’esquerra i l’independentisme, de Podemos a l’Assemblea Nacional Catalana. La derrota d’una organització de les característiques d’ETA és segons la ciència política tècnicament inviable, perquè d’un costat pocs poden tenir una gran capacitat operativa, i d’altra banda el suport social d’un share superior al 5 per cent de l’electorat vol dir que hi ha una qüestió de fons política que no s’acaba policialment… L’esquerra abertzale no té el 5 sinó que està sobre el 18 de mitjana!

Altres elements de la clausura de l’activitat armada són el rebuig local i universal de la violència, clarament en l’àmbit de la Unió Europea, amb una essencial i significativa mobilització basca, farta intel·lectual, política i moralment; la irrupció de la gihad, pel que suposa d’increment de deslegitimació i d’implicació dels serveis secrets internacionals en una campanya global contra el terrorisme; i el posicionament de l’esquerra abertzale, aconseguint el protagonisme polític que durant tants anys va pilotar ETA.

És en aquest capítol fonamental de la desmilitarització a favor de la politització que, dintre de l’esquerra abertzale, s’ha de parlar inexcusablement de persones. L’estació terme de la violència deu molt, doncs, també a persones capaces de liderar un trànsit tan difícil. Un d’ells és, sense cap mena de dubte, Arnaldo Otegi, actualment secretari general de Sortu, partit legal, i amb opcions a ser lehendahari.

Que romangui a la presó un dels arquitectes de la pau, acusat de delictes de guerra, és una injustícia de lesa democràcia. Al carrer, ja! Arnaldo etxera!

Antoni Batista

 

Tags: , , , ,

Category: Catalan

About arnaldo: Arnaldo Otegi Mondragon 1958ko uztailaren 6an Elgoibarren (Gipuzkoa) jaiotako politikari abertzale eta marxista. Arnaldo Otegi Mondragon (Elgóibar, 6 de julio de 1958) es un político de ideología independentista vasca y marxista. Arnaldo Otegi Mondragón (born 6 July 1958) is a Basque politician and spokesman for the Abertzale Basque separatist party Batasuna. In October 2009 he was arrested again for attempting to put Batasuna back together. Arnaldo Otegi est un politique basque, militant indépendantiste basque. Il est le porte-parole de Batasuna. (6 juillet 1958 à Elgoibar). View author profile.

Leave a Reply




If you want a picture to show with your comment, go get a Gravatar.