judicis

13/7/1987.-  Primer ingrés a la presó preventiva a l’Estat espanyol.

1/2/1989.-  Absolt per l’Audiència Nacional de l’acusació d’haver participat en el segrest el 1979 de l’aleshores diputat d’UCD Javier Rupérez.

21/2/1989.- L’Audiència Nacional el condemna a sis anys de presó pel segrest el 1979 del director de la fàbrica Michelin de Gasteiz Luis Abaitua.

4/10/1990.- Absolt en la causa pel segrest -també el 1979- del diputat d’UCD Gabriel Cisneros. Surt en llibertat provisional.

11/9/1991.- Ingressa a la presó per acabar de complir la condemna pel segrest d’Abaitua.

4/5/1993.- Surt en llibertat definitiva.

1/4/2004.- El Tribunal Superior de Justícia del País Basc (TSJPB) el condemna a quinze mesos de presó per enaltiment del terrorisme per la  intervenció, tres anys abans, en l’enterrament d’Olaia Castresana.

23/3/2005.- El TSJPB l’absol de l’acusació d’injúries greus al rei, perquè va considerar que les declaracions fetes el 26 de febrer de 2003, qualificant Don Juan Carlos de responsable dels torturadors, estaven emparades per la llibertat d’expressió.

25/5/2005.- El jutge Fernando Grande-Marlaska ordena l’ingrés a la presó -eludible sota fiança de 400.000 euros- en el sumari en què investiga el finançament de les herriko tavernes. Dos dies més tard, Otegi paga la fiança i abandona la presó.

2/6/2005.- Grande-Marlaska processa Otegi per integració a ETA en la causa de les herriko tavernes.

4/11/2005.- El Tribunal Suprem (TS) revoca la sentència anterior del TSJPB i el condemna a un any de presó per injúries greus al rei, en considerar que les seves paraules afectaven el nucli últim de la dignitat del cap de l’estat.

18/1/2006.- El TS anul·la la sentència del TSJPB que el va condemnar per la seva intervenció en l’enterrament d’Olaia Castresana, i ordena repetir el judici.

29/3/2006.- Grande-Marlaska n’ordena l’ingrés a la presó, eludible sota fiança de 250.000 euros, pel fet de considerar-lo inductor dels actes violents que van tenir lloc durant la jornada de vaga convocada vint dies abans al País Basc, per la mort de dos presos d’ETA.

7/4/2006.- Surt de la presó després d’haver pagat la fiança.

27/4/2006.- L’Audiència Nacional el condemna a 15 mesos de presó per enaltiment del terrorisme per la participació activa en un homenatge al membre d’ETA José Miguel Beñarán, Argala, el desembre de 2003.

21/3/2007.- L’Audiència Nacional -que torna a jutjar-lo per l’homenatge a Olaia Castresana- es veu obligada a absoldre’l, tot i que considera que hi ha prova de càrrec suficient per a la condemna, després que la Fiscalia hagi retirat l’acusació contra ell.

8/6/2007.- És detingut per la policia i ingressa a la presó per complir la sentència per l’homenatge a Argala.

5/12/2007.- L’Audiència Nacional arxiva la causa en què havia estat imputat per participar, el 2003 a Bilbo, en un homenatge al presumpte membre d’ETA Arkaitz Otazua, mort en un enfrontament amb l’Ertzaintza.

30/8/2008.- Otegi surt de la presó després d’haver complert la condemna per l’homenatge a Argala.

12/1/2009.- El TSJPB arxiva la causa oberta, entre d’altres, a Otegi, a l’actual lehendakari, Patxi López (PSE), i al seu antecessor, Juan José Ibarretxe (PNB), per reunir-se durant el 2006 i 2007.

9/10/2009.- El jutge Eloy Velasco obre judici oral a Otegi per enaltiment del terrorisme en relació amb la seva intervenció a l’acte celebrat per Batasuna al velòdrom d’Anoeta el 14 de novembre de 2004.

13/10/2009.- Detingut a Gipuzkoa amb altres dirigents de l’esquerra abertzale, acusats d’intentar reconstituir la direcció de Batasuna. Tres dies més tard, el jutge Baltasar Garzón ordena l’ingrés a la presó incondicional, situació que pateix encara avui.

2/3/2010.- L’Audiència Nacional el condemna a dos anys de presó per enaltiment del terrorisme durant la seva participació el 2005 a Zornotza (Bizkaia) en un homenatge al pres d’ETA José María Sagarduy.

9/12/2010.- L’Audiència Nacional absol Otegi i els líders de Batasuna Joseba Álvarez i Joseba Permach del delicte d’enaltiment del terrorisme, del qual estaven acusats pel míting celebrat al velòdrom d’Anoeta de Donosti el 14 de novembre de 2004.

16/12/2010.- La Fiscalia de l’Audiència Nacional recorre l’absolució dels dirigents Arnaldo Otegi, Joseba Álvarez i Joseba Permach en el cas del míting d’Anoeta en què estan acusats de la comissió d’un delicte d’enaltiment del terrorisme. El Ministeri Públic anuncia la seva intenció de presentar recurs de cassació davant del Tribunal Suprem, en assenyalar que no està d’acord amb la resolució que ha dictat la Secció Segona de la Sala Penal de l’Audiència Nacional.

4/1/2011.- La Fiscalia de la Audiència Nacional demana 10 anys de presó per Arnaldo Otegi i set dirigents més de l’esquerra abertzale per intentar reconstruir Batasuna a través del projecte Bateragune.

8/2/2011.- El Tribunal Suprem anul·la el judici en què Otegi ha estat condemnat a dos anys de presó per l’homenatge al pres d’ETA José María Sagarduy el 2005 a Zornotza (Bizkaia) i ordena a l’Audiència Nacional que celebri una nova vista amb un altre tribunal, en considerar que la jutgessa Ángela Murillo ha actuat amb un prejudici.

15/3/2011.- El Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg dicta sentència contra Espanya per haver violat la llibertat d’expressió d’Arnaldo Otegi en condemnar-lo per anomenar el rei cap dels torturadors. El govern ha d’indemnitzar Otegi amb 20.000 euros per danys morals i n’ha de pagar 3.000 més per les despeses del judici.

18/5/2011.- El Tribunal Suprem confirma la sentència dictada per l’Audiència Nacional que ha absolt Otegi d’un delicte d’enaltiment del terrorisme pel míting del velòdrom d’Anoeta el 2004.

7/7/2011.- Arnaldo Otegi afirma que l’esquerra abertzale s’ha separat de l’estratègia militar d’ETA, que sobra i fa nosa. Pronuncia aquesta frase durant  l’últim torn de paraula del judici que se celebra a l’Audiència Nacional per la reconstrucció de Batasuna sota la marca Bateragune.

12/7/2011.- L’Audiència Nacional torna a jutjar Arnaldo Otegi per enaltiment del terrorisme, por la seva intervenció en un homenatge al pres d’ETA José María Sagarduy, després que el Tribunal Suprem hagi anul·lat el primer judici en considerar que una magistrada, Ángela Murillo, ha prejutjat la culpabilitat de l’acusat. Durant la vista, el dirigent abertzale assegura que en els seus mítings mai ha apel·lat a l’acció violenta.

22/7/2011.- L’Audiència Nacional absol Otegi de la comissió d’un delicte d’enaltiment del terrorisme per la seva participació en l’homenatge a Sagarduy.

16/9/2011.- L’Audiència Nacional condemna Otegi i Díaz Usabiaga a 10 anys de presó per pertànyer a l’organització armada ETA en grau de dirigents. Segons la sentència, ETA va ordenar-los la creació d’un òrgan que actués com el seu braç polític.

> 9/05/12, La condemna els seria rebaixada pel Tribunal Suprem a sis anys i mig, en considerar que no eren dirigents de l’organització armada ETA.

14/10/12 se li incomunicó, com a mesura cautelar, després que es fes pública el dia anterior un enregistrament seva en un míting d’EH Bildu, en la qual cridava a “buidar les presons i ocupar els carrers per defensar els nostres drets”

23/02/13 ser triat secretari general de Sortu en el seu congrés fundacional, tot i trobar-se empresonat.

05/06/2013 Arnaldo Otegi i altres 39 acusats seran jutjats el proper 17 d’octubre, així ho ha fixat la Secció Segona de la Sala Penal de l’Audiència Nacional (Herriko Tavernes)

04/06/13, El Tribunal Constitucional decideix que Otegi i la resta d’encausats del Bateragune, continuïn a la presó, atès que la seva condemna és superior a 5 anys.